sábado, 21 de noviembre de 2009

Seminari 12 de novembre 2009

Reflexió de la pel.lícula Billy Elliot
Avui a seminari hem fet una reflexió conjunta en veu alta a classe parlant dels arquetips de gènere mostrava la pel.lícula. Per començar vàrem parlar de la diferència entre sexe i gènere, definint el sexe com una distinció de ser d'un sexe i manifestar-se coma tal. No ser del mateix sexe que la majoria provoca rebuig. I el gènere es vincula molt més a la part social. Habitualment la societat ha generat uns llocs de treball, unes categories on estan marcades per un sexe.
El següent exemple reflexa un fet de pel.lícula on el pare del Billy no vol que el seu fill fasi ballet, ja que és dansa i dansar és cosa de nenes i no pas d'home, els homes fan boxa.
El protagonista tenia un problema de gènere. Volia fer una activitat, ballet, i no era ben vist per què un noi no pot fer ballet. Tota la vida hi ha hagut una mirada molt femenina d'aquesta activitat i era extrany que a un noi li pogues agradar el ballet i ho sentís com ell sentia la dansa en el seu cos, fent de cada pas, de cada moviment una sensació vivencial, tot un motiu per què pogues ballar.
Moltes vegades els pares sense voler, sense pensar-hi ja actuen d'aquesta manera; la compra de la roba, el típic arquetip de moda on s'associa la nena amb el rosa i el nen amb el blau. Per una altra banda, les joguines i els jocs, les nenes amb les nines i els nens amb camions, com si una nena no pogues jugar amb un camió i viceversa.
Però, fent també una mirada més enllà tenim un gran canal comunicador com és la publicitat, on les agències publicitàries també ens influeixen molt en aquesta divisió de gèneres.
Paral.lelament a tot això, ja en els pràctiques docents ja tendim a la realització de discursos tipificats de gènere, tot això de forma inconscient. Com per exemple la tendència de dir-li al nen que li digui a la mare que li arrecli la cremallera o de dir-li al pare que li ensenyi a montar en bicicleta.
Fins aquí, han sigut exemples de com en la nostra societat estem molt influïts per aquesta qüestió de gènere. Sembla difícil de creure que nèixer d'un sexe o un altre et limita bastant la trajectoria i les possibilitats de la vida, imposadas per la societat mitjançant els arquetips de gènere. Jo penso que tant l'home com la dona són dos essers amb les mateixes capacitats per a la realització de les mateixes tasques.

No hay comentarios:

Publicar un comentario