Resum de la conferència

Resum del contingut de la conferència:

Anna del Barrio Saiz és llicenciada per la universitat Autònoma de Madrid i la Rijksuniversiteit de Leiden (Holanda), és especialista en psicologia evolutiva. Ha viscut els últims 31 anys en diversos països europeus: Holanda, Alemania, Bèlgica i Suïssa.

Treballa com a consultora des de la seva propia empesa AdB - Intercultural Training & Consulting. S’ha especialitzat en temes de diversitat a l’àmbit de l’educació i la cooperación internacional. A la xarxa europea DECET (Diversity in Early Childhood Education and Training) està actualment involucrada en una recerca qualitativa sobre les competències necessàries per treballar la diversitat entre els mestres d’educació infantil. Amb l’agència holandesa MUTANT per la “Formación, Apoyo y Desarrollo de la Diversidad en la Primera Infancia” ha desenvolupat en projecte 'Trabajo continuo de aprendizaje en equipo. De la reflexión personal a la reflexión crítica en equipo'. Actualment coopera amb aquesta agència en un projecte de dos anys sobre 'Desarrollo de la Participación Democrática de los niños en centros infantiles y de las competencias necesarias para los educadores'.

Parla de la reflexió crítica, és una reflexió del que veiem i del que no veiem. Aquesta pot ser personal, crítica i en grup.
Anna del Barrio Saiz inicia la seva conferència agraint la nostra presència. Comença aquesta, posant un exemple de la seva pròpia filla quan tenia quatre anys. Ella volia ser mestra, però pensava que les mestres no podien ser mares. Quina relació hi havia? Dons la nena associava el fet de ser mestra en què no podia tenir fills, ja que, les seves mestres no en tenien i ella a part de ser mestra també volia ser mare. Ens posa aquest exemple perquè és una bona manera de captar l’atenció i interès del públic i per entendre la part reflexiva que poden tenir els nens/es.
A part d’aquest exemple, també va explicar un altre d’una educadora d’un centre infantil de Holanda que va seguir un curs de formació de “atenció a la diversitat”. Recollint les joguines, es va trobar amb una nina que tenia una cama trencada, en aquell moment,va vindre una nena i li va demanar una nina, i ella la mestra, li va donar aquella nina. La nena li va dir que am aquella nina no podia jugar per què tenia la cama trencada.

Les qüestions que presenten en el programa educatiu són:
La necessitat del diàleg en els equips i el respecta a la diversitat
Com podem crear una comunitat d’aprenentatge crític a l’educació infantil?
Com podem refermar la comprensió i mètodes de cooperació amb pares i mares amb diversitat lingüística i cultural?
El sistema holandès és un sistema vocacional, és a dir, és un projecte de recerca i acció.

Marc teòric

Tothom és competent per reflexionar (nens, pares, educadors) i capaç de participar en l’educació infantil.
Tothom és responsable del procés d’aprenentatge tant els educadors com els equips de gerència dels centres infantils.
Tothom és aprenent i mestre, tots saben coses i alhora no les saben.
La reflexió crítica consisteix en buscar preguntes del per què fem quelcom.
És important percebre i reconèixer la nostra pròpia ignorància, ja que, cadascú té la seva manera de treballar.

Claus del marc teòric

La reflexió essencial és la reflexió personal, és a dir, com volem treballar en equip. Es tracta d’una reflexió que realment el que es important, és quin tipus d’educadors som i quina educació volem donar. Haurem d’ajustar tots els objectius personals amb els professionals i pensar en quins objectius tenim, quins objectius personals tenim que en porten als objectius professionals.
Comunitats d’aprenentatge crític: organitza que treballar en equip és treballar amb companys i aprendre d’ells. Els moments més frustrants són els millors moments per aprendre del que passa i com passa.
Hi ha una desigualtat social, per tant, hem de treballar amb equips que siguin coneixedors d’aquesta desigualtat i que vulguin portar a terme un canvi.

Resultat del projecte

És un projecte que és va dur a terme durant dos anys. Entre els resultats destaquen els següents:

· Energia, entusiasme i seguretat en els centres educatius.
· La capacitat de reflexió s’infravalora. Els nens/es, les famílies, les escoles reflexionen a diària. Sobretot, la capacitat de reflexió augmenta quan hi ha un bon recolzament. Reconeixement que tothom és competent.
· Interdependència entre tots els nivells d’organització d’educació infantil
· Creix el compromís entre els educadors
· Inici de la reflexió crítica.
· Més consciencia del context i diversitat de valors.
· Cooperació amb els companys.
· Aprenentatge en equip i relacions col·laboratives.


Estratègies comunicatives que utilitza el conferenciant i feu-ne una valoració:

Parlava molt fluix, i contínuament marcava molt certes paraules, tenia un to de veu dolç, però hi havia moments que faltava potència de veu.
Davant la postura corporal, tenia el cos ben recte, però només estava en una zona, s’hauria d’haver mogut per tot el espai, ja que hi havia moments que la veu no arribava, els que estàvem més enrere.
Utilitzava molt el recurs del power point, però hi havia moments, que en estar la presentació en anglès, perdíem informació.
Va començar la conferència, amb dos exemples, cosa que ens va molt bé, per saber ben bé allò que ens vol explicar. Però va haver una moment que ens vam perdre i no vam entendre, el perquè dels exemples.
Davant els element de l’entorn:
o Era un entorn trist, per la llum, faltava una bona il·luminació.
o Hi havia molts sorolls: ja sigui per la quantitat de gent que hi havia, per sorolls del micròfon o el soroll del motor de ventilació.

Va ser una conferència, on la conferenciant anava molt ràpid, amb el recurs del power point, passava les diapositives molt ràpid i no donava temps de llegir-les, per tant no ens ajudava a captar l’ informació, a part de l’inconvenient que teníem molts de nosaltres per l’idioma. Per aquests motius van haver moments de desconnexió d’allò que explicava i la informació no va quedar gens clara.